Joan Lamote de Grignon

Joan-Lamote-de-GrignonVa néixer a Barcelona el 7 de juliol de 1872, fill de pares d'ascendència francesa, Lluís Lamote de Grignon i Lebiay, i Elena Bocquet. De molt petit, la família vingué a residir a Tortosa, on posseïen terres, i Joan va obtenir el títol de batxillerat a l'Institut de Tarragona el 1887. Adquirí els primers coneixements musicals amb Josep Abarcat.

Sentí una forta inclinació vers la música i es traslladà a Barcelona, on es matriculà al Conservatori del Liceu.Allí conegué a Antoni Nicolau, que va ser el seu mestre de composició.  Amb el temps va arribar a ser nomenat professor de piano al Conservatori del Liceu (1890), i més endavant professor de solfeig superior, auxiliar d'harmonia i responsable de conjunt instrumental.

L'any 1911 fundà l'Orquestra Simfònica de Barcelona, de la qual fou també director. Dirigí la Orquestra Filharmònica de Berlín. Fou el successor de Celestí Sadurní en la direcció de la Banda Municipal de Barcelona a partir del 1914, des d'on va promocionar joves intèrprets i dotà a la banda d'un repertori notable amb arranjaments de gran categoria musical que tingueren molt de reconeixement a tot Europa.
Tres anys més tard fou nomenat director del Conservatori Superior de Música del Liceu.
El 1943 fundà l'Orquestra Municipal de València, que dirigí fins el 1949.
La seva obra compositiva, ultra la seva tasca musical com a transcriptor i arranjador, comprèn unes cent cinquanta cançons. Va escriure diverses sardanes i va contribuir a la fundació de la Cobla Barcelona.